Blefaritis

La blefaritis en una condició molt comuna que consisteix en la inflamació del vorell de les parpelles, on neixen les pestanyes. Existeixen diferents tipus de blefaritis, però en general totes es manifesten amb símptomes similars. Els pacients amb blefaritis se solen queixar de coïssor, picor, ulls vermells, mussols i calazis freqüents, i lleganyes abundants al matí.

Tots aquests símptomes són deguts a un sobrecreixement bacterià i/o a una disfunció a les glàndules de Meibomio de les parpelles, que són essencials en la formació de la pel·lícula lagrimal. La blefaritis es considera una condició crònica, per la qual cosa no existeix una cura fàcil i ràpida. No obstant això, un tractament adequat pot controlar-la eficaçment i proporcionar un gran alleujament dels símptomes del pacient. En cas d’existir una causa subjacent, com per exemple l’acne rosàcia, el tractament anirà dirigit al procés causal.

Tractament de la blefaritis

Descamació típica amb blefaritis
Descamació típica al voltant de les pestanyes en un pacient amb blefaritis

Existeixen diferents línies de tractament per a la blefaritis: La higiene de les parpelles, els ungüents antibiòtics i antiinflamatoris i els tractaments orals. La higiene palpebral diària ha demostrat ser el millor tractament per a la gran majoria de pacients amb blefaritis. Idealment ha de realitzar-se dues vegades al dia (matí i nit), especialment a nivell de l’arrel de les pestanyes. Existeixen nombrosos preparats comercials que consten de tovalloletes dissenyades específicament pel tractament de la blefaritis.

Aquestes tovalloletes van preparades amb un sabó suau especialment dissenyat per a aquest problema. Una alternativa a aquests productes és fer servir sabó de bebè rebaixat a la meitat amb aigua i sobre un drap suau La higiene palpebral diària, pot proporcionar un control efiaç i durador dels seus símptomes a mitjà termini. La higiene palpebral també es realitza avui dia en la consulta de l’oftalmòleg. Mitjançant l’ús de dispositius com el BlephEx, es pot netejar molt eficaçment la vora de les parpelles, destapant les glàndules de Meibomio obturades i amb una millora simptomàtica immediata per part del pacient. A vegades està indicada l’aplicació d’ungüents antibiòtics (amb o sense cortisona) durant períodes curts de temps si es considera que existeix un sobrecrecimiento bacterià. El tractament amb doxiciclina oral(antibiòtic) pot ser molt eficaç en certs tipus de blefaritis. No per les seves propietats antibiòtiques sinó per les seves propietats moduladores de la glàndules de Meibomio. Els suplements nutricionals amb antioxidants, vitamines i àcids grassos essencials Omega 3 i 6 cada vegada tenen un paper més demostrat en el tractament de la blefaritis, ja que poden millorar en funcionament de les glàndules de Meibomio.

Calazi

Calazi de gran grandària en parpella superior esquerra
Calazi de gran grandària en parpella superior esquerra

El calazi és un nòdul que es forma a les parpelles a causa de l’obstrucció dels conductes de les glàndules sebàcies (glàndules de meibomio) que es troben al marge palpebral. Quan el conducte d’alguna d’aquestes glàndules s’obstrueix, la secreció grassa s’acumula i el cos reacciona amb un procés inflamatori que envolta la glàndula. El símptoma principal del calazi és la presència d’un nòdul a la parpella. Pot ser dolorós inicialment i provocar un inflor generalitzat de tota la parpella. L’edat de presentació més comuna és l’adolescència, a causa dels canvis hormonals propis d’aquesta etapa. L’embaràs també pot donar lloc a l’aparició de calazis. Altres factors de risc són:

  • Blefaritis (inflamació crònica de les parpelles).
  • Dermatitis seborreica.
  • Acne rosàcia.

Tractament del Calazi

Aproximadament un 25% dels casos de calazi desapareixen sense cap tractament. No obstant això, en moltes ocasions el calazi es cronifica i requereix algun tipus de tractament.

  • Tractament en la fase aguda: La calor local ( ex. pal·liatius) aplicat diverses vegades al dia pot ajudar a desobstruir el conducte de la glàndula. En aquesta fase també es recomana l'aplicació d'ungüents amb antibiòtic i corticoide 1 o 2 vegades al dia per a disminuir la inflamació.
  • Tractament en la fase crònica: Quan un calazi no es resol amb la mesures anteriors es recomana la injecció local de corticoide. Això pot realitzar-se fàcilment en la consulta sense necessitat d'anestèsia. El corticoide injectat directament en el calazi és molt efectiu i resol la gran majoria d'aquests. Quan un calazi és resistent a aquest últim tractament queda el tractament quirúrgic. Amb anestèsia local
Pide una cita
Últimas publicaciones
Call Now Button