Què és una Cirurgia correctora?
L’aspecte dels nostres ulls és un símptoma de benestar. Són la característica més distintiva de la cara de qualsevol persona i són la primera característica que atrau latenció duna altra persona. Per tant, qualsevol irregularitat serà advertida pels altres. És crucial per a qualsevol tipus de cirurgia de parpelles que sigui natural i evitar un aspecte d”operat’, però és igualment important no danyar la funció de les parpelles.
Com són els pacients de cirurgia de parpelles?
Amb massa freqüència, la cirurgia de parpelles realitzada per cirurgians no experts en la matèria alteren l’aparença natural i/o provoquen danys a les parpelles amb importants seqüeles visuals (no poder tancar els ulls, ulls secs, visió borrosa, etc.).
Un dels motius de consulta més freqüents en aquest terreny és la retracció de la parpella inferior . Es pot produir per dos mecanismes. Primer , per una cicatrització excessiva de les capes internes de la parpella (septe orbitari i múscul orbicular) quan han estat mal manipulats. El teixit reacciona de forma violenta a aquesta agressió, contraient-se en excés i provocant un descens de la parpella inferior. En segon lloc, una excessiva eliminació de pell i greix en en parpella inferior també dóna lloc a un descens de la parpella inferior, de vegades fins i tot amb ectropion. En tots dos casos, es produeix un aspecte d’ ull rodó i ocasiona molèsties oculars en forma d’irritació crònica, sequedat ocular i problemes corneals.
Per recuperar la forma ametllada de l’ull, no n’hi ha prou en aquests casos amb una simple cantopèxia per elevar la parpella. En aquests casos complicats, la cantopèxia no aconsegueix elevar la parpella ja que les forces que tiren de la parpella cap avall són molt superiors, i són necessàries tècniques més complexes per ser solucionats.
D’una banda, si el veiem al pacient en un postoperatori precoç (primeres setmanes), pot ser necessari tractar la parpella amb antifibròtics per frenar el procés cicatricial i/o amb àcid hialurònic abans de decidir realitzar qualsevol tipus d’intervenció.
En aquells casos en què la inflamació ha cedit i presenten una retracció de la parpella inferior, realitzem una tècnica d’ elevació de la galta per via transconjuntival (midface lifting sense cicatriu o liftinf mediofacial) que aconsegueix elevar la parpella sense haver de recórrer a antiestètics empelts de pell. En elevar la galta aconseguim donar un suport extra a aquesta parpella danyada, aportant greix malar i pell. A més, pot ser necessari utilitzar un empelt de cartílag de l’orella pròpia en els casos més severs. Aquests simplanten per via conjuntival i són invisibles.
Altres causes de resultat insatisfactori després d’una blefaroplàstia són la retracció de parpella superior per eliminació excessiva de pell i múscul, l’eliminació excessiva o insuficient de les bosses greixoses, les asimetries, o el no tractar una ptosi palpebral (parpàplast caiguda) en el moment de fer -ne una.
La cirurgia correctora de la blefaroplàstia pot solucionar la majoria daquests problemes, però sha de ser molt caut a lhora dindicar una nova cirurgia sobre un pacient prèviament operat. És molt important una bona entesa medicopacient i unes expectatives raonables per part del pacient. En casos no urgents (sense afectació ocular) pot ser preferible esperar 6 mesos abans de fer una nova cirurgia.
