Caiguda de la parpella superior: causes i tractament
La caiguda de la parpella superior és freqüent en persones d’edats avançades encara que de vegades també apareix en edats més primerenques. Continua llegint per saber què fer sobre això en cas que creguis tenir aquest problema.
La parpella caiguda, també coneguda com a ptosi palpebral , s’identifica com un descens involuntari i excessiu de la parpella superior que provoca que aquesta cobreixi l’ull més del normal . Com a conseqüència, la persona afectada no pot obrir lull, o els ulls, de forma normal. A més, si la parpella cobreix la pupil·la, també pot arribar a dificultar-ne la visió.
Però, quines són les causes de la caiguda de la parpella superior? La principal funció de la parpella és protegir el globus ocular , per això és una estructura movible que és capaç de moure’s i relaxar-se. Un senyal provinent del cervell activa el múscul que manté la parpella elevada. Aquesta ordre es transmet mitjançant fins nervis que van des del cervell a les terminacions nervioses, per la qual cosa una fallada en qualsevol punt d’aquest sistema comporta la incapacitat de mantenir la parpella elevada.
Causes de la parpella caiguda en nens
Alguns nens presenten parpella caiguda des del moment del seu naixement i és el que s’anomena “ ptosi congènita ”. Encara que hi ha múltiples causes les més comunes són les d’ origen neurològic , és a dir, anomalies en el desenvolupament dels nervis encarregats de donar l’ordre als músculs de la parpella perquè en facin el moviment natural. És a dir, una alteració aïllada durant desenvolupament embrionari del múscul elevador que, malgrat estar ben connectat amb la parpella, té menys força.
En rares ocasions és hereditari i depèn del grau d’intensitat pot afectar un o els dos ulls. Es recomana actuar ràpidament si observem la parpella caiguda en nens perquè pot obstaculitzar la seva visió i desenvolupar el que es coneix com a ull gandul .
Caiguda de la parpella superior en adults
En les persones adultes, aquest problema sol aparèixer de forma progressiva i la causa més freqüent és el despenjament del múscul elevador de la parpella. Trobem diferents causes al respecte:
- Per l’edat . És comú en les persones ancianes presentar parpella caiguda i sol afectar els dos ulls. Amb el pas dels anys els teixits perden resistència i el múscul elevador de la parpella perd eficàcia.
- Miastenia gravis . Es tracta d’una malaltia autoimmune que es presenta majoritàriament en dones a través de la qual el mateix sistema reacciona contra el múscul elevador. Es fatiga amb més facilitat i, per tant, tendeix a tancar-se.
- Oftalmoplegia crònica externa progressiva: Es tracta d’un nom que engloba un grup de malalties rares, algunes hereditàries, que afecten també les parpelles mitjançant una caiguda lenta i progressiva d’aquestes.
Tractament de la ptosi palpebral
L’únic tractament possible per a la ptosi palpebral és una cirurgia de parpelles . En una persona adulta, el moment idoni per fer la intervenció dependrà del grau d’incomoditat i d’interferència a la visió que li produeixi. En moltes ocasions, la cirurgia de parpelles es realitza conjuntament amb una blefaroplàstia per eliminar l’excés de pell a les parpelles superiors.
En el cas dels nens, si la ptosi és lleu i no hi ha risc d’ull gandul, es recomana esperar fins als 4 o 5 anys per intervenir. Si la ptosi és més pronunciada i hi ha riscos, cal intervenir aviat. La cirurgia de parpelles sol fer-se de forma ambulatòria amb anestèsia local i sedació en adults. En nens la intervenció es fa sota anestèsia general.
Ara ja els saps, si creus que estàs patint una caiguda de la parpella superior, pots optar per fer-te una blefaroplàstia superior o cirurgia de parpelles . No dubtis a contactar-nos davant de qualsevol dubte. Val més actuar abans que les conseqüències siguin pitjors a la llarga.
També et pot interessar aquest post: