Blefaritis, una causa freqüent de molèsties oculars i ull sec

Blefaritis, una causa freqüent de molèsties oculars i ull sec

La blefaritis és una inflamació comuna de les parpelles. Això sol passar quan les parpelles s’inflen a causa de les partícules de greix i bacteri que cobreixen la vora d’aquesta zona i les pestanyes. En altres paraules, és quan es produeix una inflamació entre la unió de la parpella i les pestanyes s’infla i produeix una infecció bacteriana.

Com saber quan tens Blefaritis?

Doncs bé, pot tenir múltiples causes però que té una simptomatologia comuna caracteritzada per molèsties oculars com picor, sensació de cos estrany, ull sec, mussols de repetició i envermelliment ocular i palpebral, sent aquests alguns dels símptomes.

Es considera una condició crònica, encara que això no és així en tots els casos, ja que en algunes persones la blefaritis es presenta com un episodi aïllat de durada variable i no torna a passar.

La majoria de pacients tenen una “predisposició” crònica a patir-la, però amb les mesures adequades es pot controlar.

No obstant això, sent la blefaritis una malaltia ocular força important, així com immediatament tractament, existeixen dos tipus a distingir: la blefaritis estafilocòccica o la blefaritis descamativa .

A la primera es veu caracteritzada pel sobrecreixement bacterià a la vora de la parpella, mentre que la descamativa, s’aprecia amb l’aparició d’una mena de “caspa” a les pestanyes de l’ull, això és degut a la disfunció de les glàndules de Meibomio.

Per raons que no són ben conegudes, la blefaritis genera una secreció pot passar de ser fluida a espessa i obstruir les glàndules, i per tant això té dues conseqüències:

  • La inestabilitat de component lipídic adequat. Mancant o sent en excés la fabricació d’un oli lubricant natural per a la superfície ocular i estabilitat a la pel·lícula llagrimal.
  • Obstrucció del desenvolupament normal. Aquest pot donar pas a l’anomenat Chalazions, o mussols.

Quin tipus de tractament cal seguir?

Quan es pateix aquest tipus de patologia cal tenir molt clar com poder pal·liar-la i quin tipus de tractaments per a la blefaritis que cal seguir. És per això que hi ha diferents opcions per poder curar-lo, o si bé no, saber conviure-hi.

La higiene de les parpelles és necessària per a tots els tipus de blefaritis. Sol realitzar-se amb tovalloletes específiques per a això, ja impregnades amb substàncies netejadores i antibacterianes.

Les pomades antibiòtiques poden ser necessàries a les blefaritis estafilocòcciques durant curts períodes de temps. La disfunció de les glàndules de Meibomio té altres tractaments específics que s’apliquen en funció del cas i la severitat.

La calor, aplicada de diferents formes, pot ser útil ja que ajuda a fluïdificar la secreció lipídica de les glàndules. En casos d’obstrucció clara de les glàndules es pot optar per la neteja i la desobstrucció de les glàndules, recanalitzant-les una a una mitjançant microcànules específiques per fer-ho.

També el polit de la superfície lliure de la parpella pot ser útil ja que en alguns casos creix una membrana que obstrueix les glàndules.

Finalment, hi ha suplements nutricionals específics que poden ser de gran utilitat en el control de la blefaritis, regulant la producció lipídica de les glàndules.

En definitiva, la blefaritis comprèn diferents entitats, però es manifesten de manera similar i pot ser molt molesta per al pacient, interferint de manera significativa amb la seva vida quotidiana. La blefaritis es pot controlar, però requereix un estudi específic de cada cas i una adherència al tractament.

 

Dr. José Nieto

El Dr. Nieto es dedica exclusivament a la cirurgia oculoplàstica. Combina la seva activitat en cirurgia reconstructiva a la sanitat pública amb la seva activitat privada reconstructiva i cosmètica.