El futur de les cèl·lules mare a Oftalmologia
En els darrers anys s’ha estès la investigació sobre l’ús de cèl·lules mare (stem cells) en diverses malalties oculars degeneratives. Actualment hi ha més de 10 exemples de col·laboracions entre indústria biomèdica i institucions mèdiques que duen a terme estudis amb l’ús de diferents tipus de cèl·lules mares per al tractament de certes malalties oculars, en alguns casos amb assajos en humans. Què són les cèl·lules mare? Cada òrgan i teixit al nostre cos està format per cèl·lules especialitzades que originalment vénen d’un grup de cèl·lules mare a les fases primerenques de l’embrió. Com a adults en canvi només disposem de cèl·lules mare en certes àrees del cos per regenerar òrgans i teixits que es lesionen o es perden, com la nostra pell, el nostre cabell, la nostra sang, i la revestiment del nostre intestí. Les cèl·lules mare són com un microxip en blanc que es pot programar per realitzar tasques molt concretes i especialitzades. Sota les condicions adequades, les cèl·lules mare es desenvolupen o es diferencien en cèl·lules especialitzades que duen a terme una funció específica, com pell, múscul, fetge, etc…. A més, les cèl·lules mare poden créixer i multiplicar-se sense diferenciar-se, donant lloc a més cèl·lules mare. Aquestes dues característiques de la pluripotencialitat i l’autorenovació distingeixen aquestes cèl·lules d’altres cèl·lules en el cos i és per això que són una gran promesa terapèutica per a una àmplia gamma de malalties degeneratives. Possibles aplicacions en Oftalmologia Hi ha diverses classes de cèl·lules mare emprades en investigació, principalment les cèl·lules mare embrionàries, les de l’adult i les cèl·lules mare pluripotencials induïdes. En el camp de l’oftalmologia, el futur ús de les mateixes està sent investigat principalment per a malalties degeneratives de la retina. Entre aquestes malalties figura la degeneració macular, que és la causa més freqüent de pèrdua de visió en més grans de 65 anys en països desenvolupats. La pèrdua de cèl·lules retinianes en aquesta malaltia provoca una disminució de la visió central del pacient que en molts casos és severa i irreversible. Encara que s’ha progressat molt en el tractament de certes formes d’aquesta malaltia, el tipus atròfic de la malaltia no té tractament efectiu actualment. Assajos clínics, encara amb pocs pacients, ja han demostrat cert benefici en el tractament de la degeneració macular i la malaltia de Stargardt (una altra malaltia de la màcula) en humans. Altres malalties retinianes susceptibles de poder beneficiar-se d’aquests tractaments són la retinopatia diabètica, la retinitis pigmentosa o la retinopatia del prematur. D’altra banda, hi ha dos camps més de l’oftalmologia en què la investigació en cèl·lules mare promet ser beneficiosa: la còrnia i el glaucoma. A països poblats com Índia, Xina i països emergents, la ceguesa per problemes corneals és freqüent, i la disponibilitat de còrnies de donant per a trasplantament és molt limitada, per la qual cosa l’ús de cèl·lules mare per regenerar aquests teixits pot ser molt útil. El glaucoma, per altra banda, és una malaltia degenerativa del nervi òptic que causa una pèrdua de visió progressiva i irreversible. També hi ha estudis molt preliminars que investiguen la possible aplicació d’aquesta teràpia per a aquests pacients. Seria fantàstic si totes les parts del nostre cos poguessin venir amb una garantia de per vida i que poguessin ser canviades quan deixessin de funcionar. Bé, potser les cèl·lules mare puguin fer això per nosaltres algun dia