Les curiositats dels nostres ulls
L’ estètica facial de les persones no és, la majoria d’ocasions, totalment simètrica. Encara que no és possible detectar l’asimetria a simple vista, si ens posem a analitzar totes les parts de la nostra cara gairebé de manera segura en trobarem alguna. Els ulls també entren a formar part del sac, essent un dels elements facials més propensos a l’asimetria. Per això, hi ha nombroses curiositats dels nostres ulls en aquest camp.
Tenim els ulls iguals?
En concret, un estudi publicat a la revista ‘Aesthetic Plastic Surgery’ ha detectat una asimetria general entre tots dos ulls. La majoria de persones tenen lull esquerre més petit que el dret. Encara que no s’han pogut esbrinar les causes exactes, factors genètics i ambientals hi poden estar implicats. Per exemple, l’exposició solar que rep l’ull esquerre en conduir provoca la contracció dels músculs facials del mateix costat, fet que podria determinar un ull més petit.
Tenint en compte la generalització, el Dr. Nieto analitza i estudia els ulls dels seus pacients abans de sotmetre’ls a una blefaroplàstia. Entesa com la cirurgia correctora d’una parpella caiguda, l’excés de pell o bosses als ulls, pot generar efectes secundaris asimètrics si no es procedeix a una correcta avaluació de la mida dels ulls. Un cop determinada la mesura, es minimitzen les possibles asimetries postquirúrgiques.
Els resultats de la blefaroplàstia són duradors i evidents per al pacient. Des del punt de vista expert, és una de les operacions més agraïdes i que provoquen més satisfaccions entre els pacients. Elimina l’aspecte cansat i recupera la jovialitat de la mirada, fent-li alegria i felicitat. L’objectiu principal de la blefaroplàstia és la naturalitat, esdevenint una realitat en avaluar els resultats. En els darrers anys, les tècniques i equipament utilitzats per a procedir a la intervenció han estat millorades, sent a Espanya una de les cirurgies estètiques més segures i millor considerades.
El fet que menjar pastanaga ajuda a millorar la visió, que l’ull humà pot distingir gairebé 10.000 colors diferents, que els músculs de la parpella ens permeten pestanyejar unes 20.000 vegades al dia i que és possible tenir els ulls de diferent color (només una persona d’entre 3 milions) conformen més cuirs . L’últim fenomen esmentat rep el nom d’heterocromia i la diferència pot ser total o parcial. L’heterocromia pot ser produïda de forma congènita o bé adquirida per traumatismes, administració de fàrmacs a nivell ocular, entre d’altres.
Els nostres ulls són un món desconegut per a molts pacients. Nombrosos són els experts que han estudiat la superfície ocular i els seus components, per brindar a les persones la possibilitat de corregir defectes i millorar-ne la visió.
