Cirurgia correctora després d'una blefaroplastia

Amb massa freqüència, la cirurgia de parpelles realitzada per cirurgians no experts en la matèria alteren l’aparença natural i/o provoquen danys en les parpelles amb importants seqüeles visuals (no poder tancar els ulls, ulls secs, visió borrosa, etc.).

Un dels motius de consulta més freqüents en aquest terreny és la retracció de la parpella inferior. Pot produir-se per dos mecanismes. Primer, per una cicatrització excessiva de les capes internes de la parpella (septe orbitari i múscul orbicular) quan han estat mal manipulats. El teixit reacciona de manera violenta a aquesta agressió, contraient-se en excés i provocant un descens de la parpella inferior. En segon lloc, una excessiva eliminació de pell i greix en en parpella inferior també dóna lloc a un descens de la parpella inferior, a vegades fins i tot amb ectropion. En tots dos casos, es produeix aspecte un aspecte de«ull rodó»i ocasiona molèsties oculars en forma d’irritació crònica, sequedat ocular i problemes corneals.

Per a recuperar la forma ametlada de l’ull, no basta en aquests casos amb una simple cantopexia per a elevar la parpella. En aquests casos complicats, la cantopexia no aconsegueix elevar la parpella ja que les forces que tiren de la parpella cap avall són molt superiors, i són necessàries tècniques més complexes per a ser solucionats.

D’una banda, si el veiem al pacient en un post-operatori precoç (primeres setmanes), pot ser necessari tractar la parpella amb anti-fibròtics per a frenar el procés cicatricial i/o amb àcid hialurònic, abans de decidir realitzar qualsevol tipus d’intervenció.

En aquells casos en els quals la inflamació ha cedit i presenten una retracció de la parpella inferior, realitzem una tècnica d’elevació de la galta per via transconjuntival (midface lífting sense cicatriu o liftinf mediofacial) que aconsegueix elevar la parpella sense haver de recórrer a antiestètics empelts de pell. Elevant la galta aconseguim donar un suport extraa aquesta parpella danyada, aportant grassa malar i pell. Pot ser necessari a més la utilització d’un empelt de cartílag de l’orella pròpia en els casos més severs. Aquests s’implanten per via conjuntival i són invisibles.

Altres causes de resultat insatisfactori després d’una blefaroplastiasón la retracció de parpella superior per eliminació excessiva de pell i múscul, l’eliminació excessiva o insuficient de les bosses grasses, les asimetries, o el no tractar una ptosis palpebral (parpella caiguda) en el moment de realitzar una blefaroplastia superior.