FAQs Blefaroplastia

Aquesta pregunta es respon sola: A major subespecialització, millors resultats! El més indicat per a realitzar una blefaroplastia és un especialista en Cirurgia Oculoplàstica. Les raons són diverses, visita la nostra secció 10 Raons per a conèixer-les detalladament.

Un cirurgià oculoplástico és un oftalmòleg que després de finalitzar la seva formació en oftalmologia ha realitzat un programa de formació en cirurgia oculoplástica (també anomenat fellowship). No tots els oftalmòlegs que realitzen cirurgia de parpelles poden acreditar aquesta formació. Si vols els millors resultats i màxima seguretat, cerca un cirurgià que pugui acreditar la seva formació i que sigui membre de les principals societats de cirurgia oculoplástica. És la major garantia de la qual pots disposar.

La blefaroplastia és una intervenció quirúrgica per definició, per la qual cosa la “blefaroplastia sense cirurgia” no existeix. La majoria de referències a aquest terme són fruit d’estratègies comercials que busquen fer més atractiva la intervenció minimitzant la seva importància.
Altres mitjans fan servir aquest terme per a referir-se a un peeling de la pell de les parpelles inferiors amb un àcid o amb làser. Aquesta és una tècnica que també realitza el Dr. José Nieto i va encaminada a millorar la textura i les arrugues fines de la parpella inferior i que s’usa sola o en combinació amb una blefaroplastia. També s’ha denominat ‘blefaroplastia química’.

L’excés de pell en les parpelles superiors pot aparèixer a partir dels 35 anys, aunque alguns pacients abans d’aquesta edat ja presenten una parpella “plena” a causa de les seves característiques anatòmiques individuals.
Les bosses grasses en les parpelles inferiors també són més freqüents amb l’edat però a vegades apareixen des d’edats precoces, fins i tot abans dels 25 anys.

Només excepcionalment contraindiquem una blefaroplastia en un pacient amb alguna patologia ocular. Normalment són els casos d’ull sec sever. En aquests pacients, qualsevol intervenció ocular o sobre les parpelles pot accentuar el seu problema. La majoria de pacients amb ull sec tenen graus lleus o moderats, que no són una contraindicació per a una blefaroplastiaperò sí que poden requerir una cirurgia més conservadora.
Els problemes de retina o glaucoma no són contraindicació ni s’agreugen amb una blefaroplastia. Estar operat de cataractes o de làser per a miopia o hipermetropía tampoc ho són.

Els pacients que presenten un solc de la ullera pronunciat juntament amb bosses grasses no eliminem les bosses de greix ja que en aquests casos pot ser perjudicial, empitjorant les ulleres i donant l’aspecte de parpella enfonsada. En aquests casos realitzem una recol·locació ( o transposició) de les bosses grasses, en la qual, per via transconjuntival, usem el propi greix de les bosses per a eliminar el solc de la ullera.
En els pacients que presenten unes ulleres pronunciades sense bosses grasses utilitzem l’àcid hialurònic ja que no són bons candidats a una blefaroplastia.

Minimitzar o llevar importància a una intervenció d’aquest tipus en un error. És cert que són cirurgies poc invasives amb una recuperació relativament ràpida, però el pacient ha de ser conscient de la seva importància i no considerar-ho com una cosa banal. Un metge estudia durant més de 10 anys per a poder començar la seva carrera professional i posteriorment inverteix d’altres a poder perfeccionar-se en la seva especialitat. Això ens dóna una idea del grau de complexitat d’un acte quirúrgic.

La blefaroplastia no és una intervenció que pugui eliminar les potes de gall ni existeix cap cirurgia que les elimini per complet. Són plecs que apareixen en la pell per contracció del múscul orbicular, i poden tractar-se amb botox i altres tècniques.

Disposem d’un làser de CO2 per a cirurgia, però no l’usem de manera rutinària en tots els pacients. La paraula ‘làser’ és molt comercial però això no implica major modernitat o millors resultats. Els passos més crítics que determinaran l’èxit d’una blefaroplastia són l’adequada planificació d’aquesta. L’instrument que s’usi per a realitzar la incisió (làser, bisturí fred o bisturí elèctric) no influeix en RES en el resultat final. El làser produeix una desvitalización d’aproximadament 0.5mm de teixit en realitzar el tall, per la qual cosa els punts han de deixar-se més dies en cas de realitzar la incisió amb làser. En una enquesta realitzada entre els membres de la societat americana de cirurgia oculoplàstica, més del 70% usaven el bisturí convencional (bisturí fred) en les blefaroplastias.

Una cirurgia estètica mai està coberta per una assegurança de salut. Dit això, és cert que en molts pacients que desitgen una blefaroplastia superior podem demostrar un grau de disminució del camp visual degut a aquest efecte “visera” que produeix l’excés de pell sobre les parpelles. En aquests casos, la teva assegurança de salut pot fer-se càrrec una part o tota la cirurgia.
El Dr.Nieto treballa amb la pràctica totalitat de les companyies asseguradores del país.

Volem pensar que tot professional que realitza blefaroplasties està qualificat per a fer-les. No obstant això, creiem també que la decisió de sotmetre’s a una blefaroplastia és prou important com per a ser una decisió meditada i no fruit d’una compra impulsiva d’un cupó d’internet. El procés hauria de ser en primer lloc informar-se i triar al cirurgià i en segon lloc consultar preus, i no a l’inrevés.
D’altra banda és freqüent que en aquestes ofertes s’“infli” el preu previ per a poder anunciar descomptes del 50% o fins i tot més, però la realitat és que el descompte no és tal.

Si. Amb freqüència realitzem aquesta intervenció només amb anestèsia local en funció de la mena de pacient i les seves preferències. En cas de realitzar-se així, el pacient ha de tolerar durant un minut la infiltració de l’anestèsic local. Posteriorment el pacient no notarà cap dolor ja que la zona estarà adormida. En ser intervencions de curta durada, són ben tolerades pels pacients.

La blefaroplastia inferior sempre la realitzem amb anestèsia local i sedació, igual que els liftings de celles.

Només excepcionalment operem sota anestèsia general. Les sedacions intravenoses que es realitzen avui dia fan que això sigui innecessari. Fins i tot els pacients que refereixen ser ‘molt nerviosos’ queden totalment tranquils i relaxats amb una sedació.

Els pacients més joves o aquells que presenten poca laxitud de pell normalment no necessiten cap incisió en la pell ja que l’eliminació de les bosses grasses pot realitzar-se per via transconjuntival. Els pacients que presenten major laxitud poden requerir una incisió addicional en la pell per a tibar la pell. Però en qualsevol cas, el tractament sobre les bosses ha de realitzar-se per via transconjuntival ja que minimitza el risc de retracció.

En el cas dels farciments, és millor esperar uns mesos si aquests s’han col·locat en els solcs de les ulleres i desitges una blefaroplastia inferior. En la resta dels casos no hi ha problema.
El botox tampoc és un problema.

No és cap problema per a operar-se de blefaroplastia. La micropigmentación no s’alterarà amb la intervenció.

Sí, la cirurgia de blefaroplastia superior i la correcció de la ptosis es pot realitzar en el mateix acte quirúrgic i no implica cap incisió addicional. També pot realitzar-se una blefaroplastia inferior.

Els medicaments antiagregants (Aspirina, aas, Plavix, Tromalyt i uns altres) i anticoagulants (Sintrom principalment) que prenen molts pacients han de suspendre’s prèvia a la realització d’una blefaroplastia, ja que interfereixen amb la coagulació de la sang i poden ocasionar un sagnat post-operatori. Consultarem amb el teu metge la possibilitat de suspendre aquesta medicació.
En alguns pacients que han sofert infarts o accidents vasculars cerebrals no és aconsellable suspendre aquesta medicació. En aquests casos valorarem la possibilitat de realitzar la intervenció en funció de la medicació i del pacient en concret.

Una cicatrització hipertròfica en les parpelles és absolutament excepcional, fins i tot en pacients amb aquests antecedents. La raó és que la pell de les parpelles és la més fina del cos, i per això el procés de cicatrització és més suau. No es pot comparar la pell abdominal, de l’esquena o altres regions amb la pell de les parpelles.

El Dr. Nieto no té clar que sigui “raonable” realitzar múltiples intervencions en un mateix acte. Això implica anestèsies generals de llarga durada i recuperacions prolongades. És un xoc important per a l’organisme. Una decisió d’aquesta importància no hauria de condicionar-se al fet d’estalviar-se uns diners per realitzar-se “tot alhora”.

No, el Dr.Nietomai tapa els ulls després de la intervenció, ja que li interessa que puguis aplicar fred local des de les primeres hores.

Depèn. En casos de blefaroplastia inferior transconjuntival, durant la primera setmana ja que no hi ha incisió en la pell. En els casos de blefaroplastia superior o inferior en els quals hi hagi incisió en la pell i punts és millor esperar 2 setmanes per a maquillar prop de la incisió.

Mentre durin els morats no s’ha de prendre el sol. Després, en casos de blefaroplastia inferior transconjuntival podràs exposar-te al sol. En casos de blefaroplastia superior o inferior en els quals existeixi incisió cutània podràs fer-ho al mes de la intervenció amb l’ús de protecció solar.

Podràs dutxar-te amb normalitat l’endemà de la intervenció tret que el doctor t’indiqui el contrari.

Després d’una blefaroplastia superiorprobablement pots portar-les al final de la primera setmana. Després d’una blefaroplastia inferior potser has d’esperar dues setmanes.

La majoria de pacients no tenen cap problema per a llegir des de l’endemà de la intervenció. Pot haver-hi sensació de sequedat ocular els primers dies que pot tractar-se amb col·liris hidratants.

Depèn fonamentalment de l’ofici que tinguis. Si es tracta d’un treball que requereix un esforç físic important has de descansar una setmana, mentre que si treballes des de casa amb ordinador podràs fer-ho probablement als dos dies de la intervenció. El temps de descans del treball depèn també de si estàs de cara al públic, si no és el cas, pots reincorporar-te durant la primera setmana en el moment que et trobis prou recuperat. Sempre intentarem que el temps de baixa sigui el menor possible.

Sempre que el pacient es comprometi a cuidar i protegir les ferides i no prendre el sol de manera precoç, no hi ha problema.
Les incisions en una blefaroplastia superior queden ocultes pel que no estan exposades directament al sol, però així i tot convindrà usar crema solar
En cas d’una blefaroplastia inferior transconjuntival, atès que no hi ha incisió en la pell, simplement hauràs d’evitar el sol mentre tinguis algun blau. En les blefaroplastias inferiors que tinguin incisió en la pell caldrà protegir-les del sol amb factors cremes d’alta protecció si t’operes en els mesos d’estiu.
Els liftings de celles no són un problema en aquest sentit, ja que les incisions queden ocultes en el cuir cabellut.

Durant una blefaroplastia el globus ocular queda protegit i no es toca en cap cas, per la qual cosa no ha d’aparèixer cap canvi en la graduació. Sí que és normal tenir una visió una mica borrosa els primers dies, i això es deu a alteracions transitòries en la pel·lícula lacrimal.

Es diu retracció palpebral. Passa quan a causa de la cirurgia els teixits cicatritzen d’una forma “anormal” i aquesta cicatrització tira de la parpella cap avall. El riesgo de retracción aumenta cuando la cirugía es poco cuidadosa (mayor traumatismo quirúrgico) y cuando la blefaroplastia se realiza por vía externa y no por vía transconjuntival. El risc de retracció en una cirurgia transconjuntival és molt baix.
També pot ocórrer en una blefaroplastia inferior quan s’elimina massa pell.
La majoria de casos de retracció palpebral tenen solució mitjançant una cirurgia correctora.

Quan s’elimina massa greix de la parpella inferior, el resultat és una parpella enfonsada, caigut, un solc profund i una mirada trista. Molts pacients no requereixen una extracció de les bosses grasses si no una recol·locació d’aquest greix, la qual cosa elimina el solc de les ulleres sense risc d’eliminar massa volum de la parpella. Aquestes tècniques només estan a l’abast d’un cirurgià oculoplàstic experimentat.
La majoria de casos d’aquest tipus poden millorar-se amb cirurgies correctores o infiltracions de greix o àcid hialurònic.

Això es diu retracció de la parpella superior i probablement es deu al fet que es va eliminar massa pell i múscul de la parpella superior. És un problema important i el seu millor tractament és la prevenció, realitzant una planificació acurada de la intervenció.
La solució a aquests casos no és senzilla. Si la cirurgia és recent cal esperar uns mesos,ja que millorarà durant els primers mesos. Mentrestant hem d’assegurar una bona lubricació ocular i realitzar massatges per a suavitzar el procés cicatricial.
En el pitjor dels casos pot requerir una cirurgia correctora mitjançant un empelt de pell.