Menu
Menu
El llagrimeig o epífora és un problema relativament comú i representa un dels símptomes que més sovint refereixen els pacients que acudeixen a una consulta d’oftalmologia. L’epífora pot ser un problema molt incòmode per al pacient ja que li porta a estar contínuament assecant-se les llàgrimes per a evitar que aquestes es vessin per la seva galta, a més de provocar visió borrosa. A alguns pacients això els resulta incòmode i fins i tot defugen reunions socials per aquest motiu.
La via de drenatge normal de les llàgrimes s’origina en el cant intern de l’esquerda palpebral, prop del nas. D’allí parteixen dos petits conductes anomenats canalículs lacrimals. Aquests s’originen en la parpella superior i inferior, i drenen en el sac lacrimal, estructura situada en íntima relació amb les fosses nasals i els sins paranasals. El sac lacrimal drena directament al nas a través del conducte lacrimonasa. En condicions normals, el volum de llàgrimes és imperceptible en el nas ja que aquestes es reabsorbeixen ajudades pel continu pas d’aire. Quan plorem, en canvi, l’increment en el volum de llàgrimes es percep com a mucositat nasal.
Existeixen moltes causes de llagrimeig, per aquest motiu la clau d’un tractament reeixit es basi en una meticulosa exploració inicialper part d’un oftalmòleg especialitzat en via lagrimal. Una forma senzilla d’entendre-ho és classificar la epífora en aquelles causades per anomalies en el sistema de drenatge llagrimeig i aquelles causades per un excés de producció de llàgrimes. El sistema lacrimal pot veure’s alterat en qualsevol part, des de l’inici dels canalículs fins al conducte lacrimonasal. A vegades el sistema és permeable a l’exploració però no drena les llàgrimes adequadament; ésto es denomina epífora funcional, ja que és la funció i no l’estructura de la via llagrimeig la que està alterada. Els nounats poden presentar a vegades una obstrucció baixa del conducte lacrimonasal. Això sol deure’s a una immaduresa del sistema que en la majoria de casos se soluciona espontàniament abans de l’any d’edat. En adults, l’afecció més comuna del sistema lacrimal ocorre a nivell del conducte lacrimonasal. Per causes que es desconeixen, el conducte s’estreny amb l’edat i pot arribar a tancar-se completament. Això ocorre més sovint en dones per sobre dels 50 anys d’edat. L’estenosi del conducte lacrimonasal, a més del lagrimeo, fa que el sac lacrimal sigui més propens a la infecció. Aquesta es denomina dacriocistitis i es caracteritza per dolor, enrogiment i a vegades abscés en la zona del sac lacrimal.
Quan el pacient amb lagrimeo presenta una via lacrimal normal hem de buscar altres causes. És important en aquest cas explorar amb deteniment la superfície ocular, ja que qualsevol problema a aquest nivell ocasiona irritació i de forma reflecteix un increment en el llagrimeig. Un dels problemes més freqüents de la superfície ocular que pot presentar-se com epífora és l’ull sec. L’ull sec és una afecció molt comuna en la qual existeix un dèficit en la producció de llàgrimes, ja sigui en la seva quantitat o en la seva qualitat. Encara que soni contradictori, l’ull sec pot provocar llagrimeig. Quan la superfície ocular no està adequadament protegida per la pel·lícula lacrimal, es produeix una irritació de la mateixa que provoca una gran incomoditat al pacient i alhora fa que la glàndula lacrimal principal sobre actuï momentàniament per a protegir la superfície ocular. Aquest increment reflex del lagrimeo no protegeix adequadament l’ull, ja que la glàndula lacrimal principal produeix principalment el volum aquós de la pel·lícula lacrimal, però falten els components mucinosos que fan que la llàgrima formi una pel·lícula i romangui en la superfície ocular. Per tant en moltes ocasions el pacient refereix aquestes ràfegues de llagrimeig reflex com a ‘ull humit’ o com epífora que cau per la galta. El tractament d’aquests tipus de lagrimeo van dirigits a solucionar o millorar el procés causant de la irritació de la superfície ocular.
L’obstrucció del conducte lacrimonasal només té tractament quirúrgic i es denomina dacriocistorrinostomia (DCR). Això significa crear una nova via per a les llàgrimes que va des del sac lacrimal fins al nas, evitant el conducte lacrimonasal obstruït. Es tracta d’una cirurgia ambulatòria que en la gran majoria de casos es realitza baix anestèsia local amb sedació. L’abordatge clàssic en la DCR es realitza a través d’una incisió d’aproximadament 1 cm en la pell del cant intern. A través d’ella s’accedeix al sac lacrimal i al nas, creant la nova via. La DCR externa és la tècnica més efectiva encara que té l’inconvenient de la petita cicatriu i una recuperació una mica més lenta que amb les tècniques endoscòpiques. En molts casos la cicatriu arriba a ser imperceptible. L’abordatge endoscòpic a través del nas obté resultats molt similars a la cirurgia externa amb l’avantatge de ser una cirurgia més curta, sense cicatriu i amb una recuperació més ràpida. Sempre que sigui possible per l’anatomia nasal del pacient, recomanem l’abordatge endoscòpic. En tots dos abordatges es col·loca una petita sonda de silicona a través de la nova via lacrimal que hem creat amb l’objectiu de mantenir la via oberta durant el procés de cicatrització. El procés de cicatrització normal tendiria a tancar la nova via, per la qual cosa la sonda actua a manera de ‘stent’, mantenint-la oberta. Aquesta sonda es retira entre les 6 i 10 setmanes després de la cirurgia i es pot realitzar en la consulta ja que no és dolorós.
Sotmetre’s a una intervenció de DCR, especialment si és endoscòpica, no suposarà un gran fre en la seva activitat diària. Recomanem repòs els primers 1-2 dies després de la cirurgia. Recomanem repòs els primers 1-2 dies després de la cirurgia. No és un postoperatori dolorós. Normalment si la cirurgia es realitza en un dijous o divendres, el pacient pot tornar al treball el dilluns següent. Sí que recomanem no realitzar esforços físics vigorosos durant una setmana. A més el pacient haurà d’evitar sonar-se el nas durant la primera setmana. La primera visita post-operatòria es realitza a la setmana de la intervenció. Si s’ha realitzat un abordatge extern es retiren els punts en aquesta visita. La segona visita serà per a retirar la sonda.
El Dr. Nieto es un referente en cirugía oculoplástica. Combina su actividad en cirugía reconstructiva en la medicina pública con su actividad privada reconstructiva y cosmética en la Clínica Corachán de Barcelona y el Instituto Oftalmólogico Gabriel Simón de Madrid.
Clínica Corachán 2, bajos. Plaza Manuel Corachán 4, Despacho 8 Barcelona 08017
Instituto Oftalmológico Gabriel Simón. Avenida del Valle 30, Madrid 28003
