Menu
Menu
La paràlisi facial és una disfunció temporal o permanent del nervi facial que afecta a uns 20 de cada 100.000 habitants en l’estat espanyol cada any. El nervi facial és l’encarregat d’innervar la musculatura facial, per la qual cosa la seva paràlisi provoca una pèrdua de to muscular a nivell facial. Això es manifesta tant a nivell cosmètic com funcional, i pot tenir una enorme repercussió en la vida del pacient.
Existeixen nombroses causes de paràlisi facial, encara que la més freqüent és la paràlisi de Bell o idiopàtica. La seva causa és desconeguda i representa el 50% del total de paràlisis facials. Típicament és unilateral i en la majoria de casos es resol espontàniament en un termini de 6 mesos. S’han proposat nombrosos agents causals com a responsables d’aquest quadre, entre ells el virus herpes, encara que això no s’ha demostrat. Sí s’ha demostrat en canvi, que el tractament precoç d’aquestes paràlisis amb corticoides orals incrementa les probabilitats de tenir una recuperació completa. Altres patologies que poden donar lloc a una paràlisi facial són algunes malalties infeccioses, tumorals o neurològiques. La cirurgia del neurinoma del nervi acústic és una altra causa relativament freqüent de paràlisi facial.
D’una banda, el desviament de la comissura bucal, que ocasiona una dificultat per a la parla i la deglució, a més de suposar una alteració estètica important pel pacient. El múscul orbicular, encarregat del tancament dels ulls i del suport de les parpelles, perd la seva força, per la qual cosa l’ull afectat no tanca adequadament. L’incapacitat de tancar l’ull completament es denomina lagoftalmos. A més, la parpella inferior també pot descendir a causa de la falta de to muscular; això es denomina ectropion. Tot això es tradueix en una exposició de la superfície ocular i una pobra lubricació ocular a causa del parpelleig ineficaç. Una superfície ocular massa exposada és una font de problemes assegurada; les úlceres corneals poden arribar a amenaçar la visió d’aquest ull.
Existeixen diferents mesures per assegurar una adequada protecció de la superfície ocular. Des del dia 1 de la paràlisi és necessari instaurar pautes de lubricació intenses en l’ull afectat. Això consisteix en l’aplicació freqüent de col·liris i gels lubrificants. L’ús de càmeres humides a la nit també és útil per a assegurar una adequada humidificació nocturna de l’ull. En un gran percentatge de casos, la simple lubricació serà suficient per a protegir la superfície ocular mentre s’espera a la recuperació de la funció del nervi facial. En aquells casos en els quals no hi ha recuperació de la paràlisio en aquells en els quals apareixen problemes corneals precoços, és necessari actuar quirúrgicament per a assegurar una bona protecció ocular. Existeixen una sèrie de tractaments i cirurgies mínimament invasives que en alguns casos poden fins i tot realitzar-se en la consulta. Quina sigui la millor per a vostè dependrà de les particularitats del seu cas.
Paralisis facial: Incapacitat per a tancar l'ull
Existeixen altres tècniques més invasives de renervació facial que poden ser adequades en alguns casos. Solen tractar-se en àmbit hospitalari i requereixen coordinació de diferents especialistes, incloent també els rehabilitadors.
El Dr. Nieto es un referente en cirugía oculoplástica. Combina su actividad en cirugía reconstructiva en la medicina pública con su actividad privada reconstructiva y cosmética en la Clínica Corachán de Barcelona y el Instituto Oftalmólogico Gabriel Simón de Madrid.
Clínica Corachán 2, bajos. Plaza Manuel Corachán 4, Despacho 8 Barcelona 08017
Instituto Oftalmológico Gabriel Simón. Avenida del Valle 30, Madrid 28003
