Menu
Menu
La parpella caiguda (ptosis palpebral) és un descens de la parpella superior que provoca que l’aquest cobreixi l’ull més del normal. El pacient té dificultat per a obrir els ulls amb normalitat, la qual cosa sol causar fatiga al final del dia i pot dificultar la visió depenent del grau de ptosis.
En la ptosis palpebral, el pacient adult té dues conseqüències principalment. D’una banda l’alteració estètica que produeix, i per un altre pèrdua de camp visual superior (efecte visera). Quan la ptosis és bilateral (de tots dos ulls) i apareix lentament pot passar desapercebut pel pacient durant molt de temps, però quan és unilateral és molt cridanera per lleu que sigui.
En edat infantil una parpella caiguda pot donar lloc a un ull vague (ambliopia), ja que l’ull no rep la suficient estimulació visual per a desenvolupar la visió normalment.
En l’adult sol aparèixer de manera progressiva i la causa més freqüent és l’estirament progressiu del múscul elevador de la parpella que es produeix amb l’edat. La parpella perd el seu ancoratge amb el múscul i aquest és incapaç d’elevar-lo a una altura adequada.
La ptosis congènita (des del naixement) es deu normalment a una alteració del desenvolupament embrionari del múscul elevador. És a dir, les fibres musculars no s’han desenvolupat normalment i es troben substituïdes per teixit fibrós. El grau d’afectació del múscul en aquests casos és molt variable.
Existeixen altres causes menys freqüents de la parpella caiguda: reaccions al·lèrgiques, malalties musculars, malalties neurològiques i traumatismes.
En aquells estranys casos en els quals uneixi ptosis palpebral apareix de manera ràpida en dies o poques setmanes sense antecedent de traumatisme hem de realitzar proves d’imatge cranials com una ressonància magnètica per a descartar patologies greus com a aneurismes o tumoracions intracraneales.
El tractament de la ptosis palpebral és quirúrgic, i existeixen diferents tècniques segons la mena de pacient. En qualsevol cas, la cirurgia de la parpella es realitza sempre de manera ambulatòria amb anestèsia local i sedació en adults.
Existeixen diferents tècniques quirúrgiques per a tractar una ptosis palperal i podem dividir-les en funció de la via d’abordatge:
Per a determinar quina tècnica és la més indicada en cada pacient ha de realitzar-se una exploració minuciosa en consulta.
En el nen el tractament se sol demorar si la ptosis és lleu i no existeix risc d’ull vague (ambliopia). Si la ptosis és més pronunciada i existeix risc d’ambliopia ha d’intervenir-se aviat. En nens la intervenció es realitza sota anestèsia general.
El postoperatori és molt similar al d’una blefaroplastia superior. El pacient sol sortir amb els ulls destapats i l’única cosa que cal esperar durant els dies següents és inflor i petits hematomes, els quals desapareixen entre 5 i 14 dies segons el pacient. És important aplicar fred els primers dies per a escurçar el procés. Recomanem també la lubricació ocular amb col·liris lubrificants i l’aplicació d’una pomada sobre els punts, que es retiren a la setmana.
En casos de cirurgia transconjuntival la recuperació és encara més ràpida. Els hematomes, si apareixen, són mínims, i en 10 dies la recuperació és pràcticament completa.
Alguns pacients tenen poc greix i no són bons candidats a aquesta tècnica, i uns altres són tenen bosses molt pronunciades i necessiten de la retirada de greix. L’examen individualitzatdetermina quina tècnica és millor en cada cas.
El Dr. Nieto es un referente en cirugía oculoplástica. Combina su actividad en cirugía reconstructiva en la medicina pública con su actividad privada reconstructiva y cosmética en la Clínica Corachán de Barcelona y el Instituto Oftalmólogico Gabriel Simón de Madrid.
Clínica Corachán 2, bajos. Plaza Manuel Corachán 4, Despacho 8 Barcelona 08017
Instituto Oftalmológico Gabriel Simón. Avenida del Valle 30, Madrid 28003
