Barcelona: 932 800 929 | Madrid: 915 237 575drnieto@blefaroplastia.es
[column col=”1/2″]
Ptosi: Representació esquemàtica d’una parpella normal i una parpella caiguda, en què la distància entre la parpella i la pupil•la està reduïda.
[/column] [column col=”1/2″]
Ptosi 2: En una pacient real, abans i després d’una correcció de la seva parpella caiguda sense blefaroplàstia, ja que aquesta pacient presenta únicament un descens de la parpella sense excés de pell.
[/column] [space height=”20″] [message_box title=”” color=”blue”]La parpella caiguda o ptosis palpebral és un descens de la parpella superior que clou el globus ocular en proporció variable. Normalment el pacient no pot obrir el o els ulls podent arribar a dificultar la visió si la parpella cobreix la pupil•la.

La principal conseqüència per a un pacient adult, a més de l’alteració estètica, és la pèrdua de camp visual superior. Quan és bilateral i apareix lentament pot passar desapercebut pel pacient durant molt temps, però quan és unilateral és molt cridanera per lleu que sigui.

En edat infantil una parpella caiguda pot donar lloc a un ull gandul (ambliopia) ja que l’ull no rep la suficient estimulació visual per desenvolupar la visió normalment.
[/message_box]

Causes de Ptosis Palpebral

En l’adult sol aparèixer de forma progressiva i la causa més freqüent és el despenjament del múscul elevador de la parpella, és a dir, el seu tendó d’ancoratge (Aponeurosi) perd el contacte amb la parpella i així perd eficàcia per elevar-lo.

La ptosis congènita (des del naixement) es deu normalment a una alteració aïllada del desenvolupament embrionari del múscul elevador; el qual, malgrat estar ben connectat amb la parpella, té menys força.

Existeixen altres causes menys freqüents: reaccions al•lèrgiques, malalties musculars, malalties neurològiques i traumatismes.

A més, en aquells casos estranys en què una ptosi palpebral apareix de forma ràpida en dies o poques setmanes s’ha de realitzar una exploració i proves d’imatge per descartar patologies greus com aneurismes o tumoracions intracranials.

Tractament de Ptosis Palpebral

El tractament de la ptosis palpebral és quirúrgic, i hi ha diferents tècniques segons el tipus de pacient. En qualsevol cas, la cirurgia de la parpella es realitza sempre de forma ambulatòria amb anestèsia local i sedació en adults.

Podem dividir les tècniques quirúrgiques en funció de la via d’abordatge en:

[list type=”arrow”]
    • Via anterior (per pell): Es reforça el múscul elevador principal mitjançant una incisió cutània en el plec natural de la parpella, de manera que la incisió serà imperceptible. És la mateixa incisió que es realitza per a una blefaroplàstia i es poden fer conjuntament.
    • Via transconjuntival (Tècnica de Putterman): Consisteix en reforçar el múscul elevador per via transconjuntival. És a dir, no es fa incisió cutània pel que no hi ha cicatriu.
    • Suspensió Frontal: Quan el múscul elevador de la parpella està degenerat, cosa que pot ocórrer en la ptosis congènita o en malalties musculars, els procediments anteriors no serveixen. Aquesta tècnica consisteix a connectar la parpella al múscul frontal. Així, el pacient podrà obrir els ulls en elevar les celles per acció del múscul frontal.
        [/list]
[message_box title=”” color=”red”]Per determinar quina tècnica és la més indicada en cada pacient s’ha de realitzar una exploració minuciosa en consulta.
En l’infant el tractament se sol demorar si la ptosis és lleu i no hi ha risc d’ull gandul (ambliopia). Si la ptosis és més pronunciada i hi ha risc d’ambliopia s’ha d’intervenir aviat. En nens la intervenció es realitza sota anestèsia general.
[/message_box] [toggle_box] [toggle_item title=”Recuperació”]El postoperatori d’una cirurgia de parpelles és molt similar al d’una blefaroplàstia superior. El pacient acostuma sortir amb els ulls destapats i l’únic que cal esperar durant els dies següents és inflor i petits hematomes, que desapareixen entre 5 i 14 dies segons el pacient. És important aplicar fred els primers dies per escurçar el procés. Recomanem també la lubricació ocular amb col•liris lubricants i l’aplicació d’una pomada sobre els punts, que es retiren a la setmana.

En casos de cirurgia transconjuntival la recuperació és encara més ràpida. Els hematomes, si apareixen, són mínims, i en 10 dies la recuperació és pràcticament completa.
[/toggle_item] [/toggle_box] [message_box title=”Altres usuaris interessats en Parpella caiguda han consultat:” color=”gris”] Blefaroplàstia superior, Blefaroplàstia inferior, Blefaroplàstia. Cirugia correctora, lífting de celles i cirurgia d’ulls

Visita la nostra galeria d’imatges