Què és el Llagrimeig d'ulls?
El llagrimeig o epífora és un problema relativament comú i representa un dels símptomes que més sovint fan referència als pacients que acudeixen a una consulta d’oftalmologia. L’epífora pot ser un problema molt incòmode per al pacient ja que el porta a estar contínuament assecant-se les llàgrimes per evitar que es vessin per la galta, a més de provocar visió borrosa. A alguns pacients això els resulta incòmode i fins i tot defugen reunions socials per aquest motiu.
¿ Quines són les causes de llagrimeig?
Hi ha moltes causes de llagrimeig, per això la clau d’un tractament reeixit es basa en una meticulosa exploració inicial per part d’un oftalmòleg especialitzat en via llagrimal. Una manera senzilla d’entendre-ho és classificar l’epífora en les causades per anomalies al sistema de drenatge llagrimal i aquelles causades per un excés de producció de llàgrimes. El sistema llagrimal es pot veure alterat arreu, des de l’inici dels canalicles fins al conducte lacrimonasal. De vegades el sistema és permeable a l’exploració però no drena les llàgrimes adequadament; això s’anomena epífora funcional , ja que és la funció i no l’estructura de la via llagrimal la que està alterada. Els nadons poden presentar en ocasions una obstrucció baixa del conducte lacrimonasal. Això sol ser degut a una immaduresa del sistema que en la majoria de casos se soluciona espontàniament abans de l’any d’edat. En adults, l’afecció més comuna del sistema llagrimal passa a nivell del conducte lacrimonasal . Per causes que encara no se saben, el conducte s’estreny amb l’edat i es pot arribar a tancar completament. Això passa més freqüentment en dones per sobre dels 50 anys. L’estenosi del conducte lacrimonasal, a més del llagrimeig, fa que el sac llagrimal sigui més propens a la infecció. Aquesta es denomina dacriocistitis i es caracteritza per dolor, envermelliment i de vegades abscés a la zona del sac llagrimal.
FAQs de Lagrimeo de ojos
-
La via de drenatge normal de les llàgrimes s’origina al cantell intern de l’esquerda palpebral, a prop del nas. D’allà parteixen dos petits conductes anomenats canalicles llagrimals . Aquests s’originen a la parpella superior i inferior, i drenen al sac llagrimal , estructura situada en íntima relació amb les fosses nasals i els sins paranasals. El sac llagrimal drena directament al nas a través del conducte lacrimonasal . En condicions normals, el volum de llàgrimes és imperceptible al nas ja que aquestes es reabsorbeixen ajudades pel pas d’aire continu. Quan plorem, en canvi, l’increment en el volum de llàgrimes es percep com a mucositat nasal.
-
Quan el pacient amb llagrimeig presenta una via llagrimal normal hem de buscar altres causes. És important en aquest cas explorar amb deteniment la superfície ocular, ja que qualsevol problema a aquest nivell ocasiona irritació i de manera reflecteix un increment en el llagrimeig . Un dels problemes més freqüents de la superfície ocular que es pot presentar com a epífora és l’ull sec. L’ ull sec és una afecció molt comuna en què hi ha un dèficit en la producció de llàgrimes, ja sigui en la quantitat o en la qualitat. Encara que soni contradictori, l’ull sec pot provocar llagrimeig. Quan la superfície ocular no està adequadament protegida per la pel·lícula llagrimal, se’n produeix una irritació que provoca una gran incomoditat al pacient i alhora fa que la glàndula llagrimal principal sobreactuï momentàniament per protegir la superfície ocular. Aquest increment reflex del llagrimeig no protegeix adequadament l’ull, ja que la glàndula llagrimal principal produeix principalment el volum aquós de la pel·lícula llagrimal, però falten els components mucinosos que fan que la llàgrima formi una pel·lícula i romangui a la superfície ocular. Per tant en moltes ocasions el pacient refereix aquestes ràfegues de llagrimeig reflex com a ‘ull humit’ o com a epífora que cau per la galta. El tractament d’aquests tipus de llagrimeig van dirigits a solucionar o millorar el procés causant de la irritació de la superfície ocular.
-
L’obstrucció del conducte lacrimonasal només té tractament quirúrgic i s’anomena dacriocistorrinostomia (DCR). Això significa crear una nova via per a les llàgrimes que va des del sac llagrimal fins al nas, evitant el conducte lacrimonasal obstruït. Es tracta d’una cirurgia ambulatòria que en la gran majoria de casos es fa sota anestèsia local amb sedació. L’ abordatge clàssic a la DCR es realitza a través d’una incisió d’aproximadament 1 cm a la pell del cantell intern. A través d’ella s’accedeix al sac llagrimal i al nas, creant la nova via. La DCR externa és la tècnica més efectiva encara que té l’inconvenient de la petita cicatriu i una recuperació una mica més lenta que amb les tècniques endoscòpiques. En molts casos, la cicatriu arriba a ser imperceptible. L’ abordatge endoscòpic a través del nas obté resultats molt semblants a la cirurgia externa amb l’avantatge de ser una cirurgia més curta, sense cicatriu i amb una recuperació més ràpida. Sempre que sigui possible per l’anatomia nasal del pacient, recomanem l’abordatge endoscòpic. En tots dos abordatges es col·loca una petita sonda de silicona a través de la nova via llagrimal que hem creat amb l’objectiu de mantenir la via oberta durant el procés de cicatrització. El procés de cicatrització normal tendiria a tancar la nova via, per la qual cosa la sonda actua com a ‘stent’, mantenint-la oberta. Aquesta sonda es retira entre les 6 i 10 setmanes després de la cirurgia i es pot realitzar a la consulta ja que no és dolorós.
-
Sotmetre’s a una intervenció de DCR, especialment si és endoscòpica, no suposarà un gran fre en la seva activitat diària. Recomanem repòs els primers 1-2 dies després de la cirurgia. recomanem no realitzar esforços físics vigorosos durant una setmana. A més, el pacient haurà d’evitar sonar-se el nas durant la primera setmana.
