Què és Paràlisi Facial?
La paràlisi facial és una disfunció temporal o permanent del nervi facial que afecta uns 20 de cada 100.000 habitants a l’estat espanyol cada any. El nervi facial és l’encarregat d’inervar la musculatura facial, per la qual cosa la paràlisi provoca una pèrdua de to muscular a nivell facial. Això es manifesta tant a nivell cosmètic com funcional , i pot tenir una enorme repercussió a la vida del pacient.
Causes de paràlisi facial
Existeixen nombroses causes de paràlisi facial, encara que la més freqüent és la paràlisi de Bell o idiopàtica . La causa és desconeguda i representa el 50% del total de paràlisis facials. Típicament és unilateral i en la majoria de casos es resol espontàniament en un termini de 6 mesos. S’han proposat nombrosos agents causals com a responsables d’aquest quadre, entre els quals hi ha el virus herpes, encara que això no s’ha demostrat. En canvi, sí que s’ha demostrat que el tractament precoç d’aquestes paràlisis amb corticoides orals incrementa les probabilitats de tenir una recuperació completa. Altres patologies que poden donar lloc a una paràlisi facial són certes malalties infeccioses, tumorals o neurològiques. La cirurgia del neurinoma del nervi acústic és una altra causa relativament freqüent de paràlisi facial.
FAQS Parálisis Facial
-
D’una banda, la desviació de la comissura bucal, que ocasiona una dificultat per a la parla i la deglució, a més de suposar una alteració estètica important per al pacient. El múscul orbicular, encarregat del tancament dels ulls i del suport de les parpelles, perd la força, per la qual cosa l’ull afectat no tanca adequadament. La incapacitat de tancar l’ull completament s’anomena lagoftalms . A més, la parpella inferior pot també baixar a causa de la manca de to muscular; això es denomina ectropion . Tot això es tradueix en una exposició de la superfície ocular i una pobra lubricació ocular a causa del parpelleig ineficaç. Una superfície ocular massa exposada és una font de problemes assegurada; les úlceres corneals poden arribar a amenaçar la visió daquest ull.
-
Hi ha diferents mesures per assegurar una adequada protecció de la superfície ocular. Des del dia 1 de la paràlisi cal instaurar pautes de lubricació intenses a l’ull afectat. Això consisteix en l’aplicació freqüent de col·liris i gels lubricants. L’ús de càmeres humides a la nit també és útil per assegurar una humidificació nocturna adequada de l’ull. En un gran percentatge de casos, la sola lubricació serà suficient per protegir la superfície ocular mentre s’espera la recuperació de la funció del nervi facial. En aquells casos en què no hi ha recuperació de la paràlisi o en aquells en què apareixen problemes corneals precoços, cal actuar quirúrgicament per assegurar una bona protecció ocular. Per a això hi ha una sèrie de tractaments i cirurgies mínimament invasives que en alguns casos poden fins i tot realitzar-se a la consulta. Quina sigui la millor per a vostè dependrà de les particularitats del vostre cas.
-
- Millora del lagoftalms : S’aconsegueix mitjançant la col·locació d’un pes d’or o de platí a la parpella superior a través d’una petita incisió sense cicatriu visible. Amb això s’aconsegueix que la parpella tanqui a causa del pes quan el pacient vulgui tancar l’ull.
- Elevació de la cella La paràlisi facial ocasiona una caiguda de la cella que de vegades és molt cridanera. Es pot corregir de manera efectiva i senzilla mitjançant una cellaplastia directa.
- Correcció de l’ectropió L’ectropió pot ser més o menys sever i requerir majors o menors cirurgies, però sempre té solució. La més senzilla és la tècnica de tira tarsal, que es pot fer amb anestèsia local simplement.
- Correcció de la desviació bucal : La cirurgia dinàmica menys invasiva que ofereix millors resultats és la suspensió del múscul orbicular de la boca al tendó prèviament alliberat del múscul temporal. Això corregeix posició de la boca i proporciona certa mobilitat per exemple pel somriure.
Hi ha altres tècniques més invasives de renervació facial que poden ser adequades en alguns casos. Solen tractar-se en àmbit hospitalari i requereixen coordinació de diferents especialistes, incloent-hi també els rehabilitadors.
-
- Toxina botulínica (Botox®): S’utilitza per millorar la asimetria facial. Per exemple, per equilibrar el front, paralitzant el costat sa. També per corregir parcialment la desviació bucal. Altres aplicacions són per provocar un tancament complet (de forma temporal) en cas d’úlceres corneals, o per disminuir el llagrimeig en pacients que es queixen de llagrimeig excessiu després d’una paràlisi facial.
- Àcid hialurònic : Es pot emprar per millorar la zona bucal, tractant la zona paralitzada per donar més consistència al llavi i així afavorir-ne la funció. També quan no podem fer un implant de pes d’or o el pacient no vol. En aquests casos la infiltració d’hialurònic a la parpella superior té un efecte “pes” per millorar el tancament de l’ull.
