Canviaran els meus ulls amb una blefaroplàstia?

Una de les pors dels pacients que sospesen sotmetre’s a una intervenció de parpelles és si canviarà la forma dels seus ulls . Sens dubte és una de les qüestions que més freqüentment em plantegen els pacients a la meva consulta. Freqüentment associem cirurgia estètica (en aquest cas de parpelles) als famosos, a la televisió, a estrelles de cinema, a cares estirades amb cara de sorpresa, o inexpressives. No dubto que hi hagi casos d’aquest tipus, però no hem d’associar directament cirurgia estètica amb resultats estrambòtics o amb gent que cerca resultats extrems i que els cirurgians estètics no hem d’acceptar. És totalment lícit voler millorar l’aspecte dels nostres ulls quan presenten signes d’envelliment. També sovint alguns pacients em comenten que se senten joves i actius, però que els seus ulls no transmeten aquesta vitalitat que abans tenien, i que sovint els pregunten si es troben bé, o sense han dormit bé, ja que tenen aspecte de cansats. La mirada és una part tan important de la nostra expressió, que eliminar unes bosses palpebrals marcades pot produir un canvi molt important en lexpressió duna persona. No em malinterpreteu, amb “molt important” no vull dir diferent, em refereixo a tenir millor aspecte, millor cara, de descansat, de més salut. La idea de la cirurgia no és que al pacient li preguntin “què t’has fet?”, sinó que li diguin que té un aspecte millor sense saber què ha passat. Òbviament hi ha casos particulars que en tenir tanta bossa o les parpelles tan despenjades, és fàcil endevinar que s’ha operat de parpelles, però fins i tot en aquests casos el canvi ha de ser natural. Segons el meu parer, una cirurgia de parpelles ben feta només pot tenir un resultat natural . Si no és així, probablement s’ha fet alguna cosa malament o s’ha fet una cosa que aquest pacient no necessitava. Per tant, en l’èxit de la cirurgia no hauria de ser una qüestió de gustos, que el gust del cirurgià quadri amb el del pacient. Una cirurgia de parpelles ben feta no pot mai “no agradar”, perquè sempre serà natural i correspondrà a l’aspecte que tenia el pacient fa anys. Dit això, sempre explico també al pacient que entenc les pors. Més que por potser és respecte el que hem de tenir davant de qualsevol cirurgia. No es pot menystenir un acte quirúrgic i hem d’entendre en què consisteix, quins resultats he d’esperar i quines complicacions puc tenir. El cirurgià no ha de pressionar el pacient per operar-se, sinó que li ha de facilitar tota la informació possible d’una manera entenedora, i és el pacient qui ha de prendre la decisió. La blefaroplàstia és una cirurgia que, estant ben feta, és gairebé impossible tenir complicacions . Una cirurgia mal feta pot tenir conseqüències nefastes i de difícil solució.